Destacados

DESTACADOS

Matheu Arxer

    Francia, antes de 1530 - ?

    De nacionalidad francesa, casado y trabajador por cuenta propia.
    Residente en Perpiñán el 1542, Matheu Arxer es la persona con el apellido Arxer que se tiene constancia documental más antigua en la zona de Cataluña Norte.

    Fuente : Catalans i occitans a la Catalunya moderna : comtats de Rosselló i Cerdanya, S. XVI-XVII : presentació històrica i transcripció del fogatge català de 1553, del registre de la taxa del Batalló de 1643 i de les dues llistes dels immigrants occitans de 1542-1543 i 1637, a la zona de la Catalunya del Nord; Peytaví Deixona, Joan; Barcelona; Rafael Dalmau Editor; 2005

Onofre Arxer

    Sant Hilari de Vidrà, hacia el 1550 - ?

    Pelaire.
    Persona con el apellido Arxer que se tiene constancia documental más antigua en la zona de Osona-Ripollès

    Fuente : Archivo del Monasterio de Sant Joan de les Abadesses

Raphael Arxer

    Sant Feliu de Guíxols, hacia el 1638 - Sant Feliu de Guíxols, 1722

    Persona con el apellido Arxer que se tiene constancia documental más antigua en la zona de Sant Feliu de Guíxols. Casado con Gerónima Morera hacia el 1665.

    Fuente : Family Search Internet

Joaquim Arxé i Ordeig
Joaquim Arxé i Ordeig 1948 - 2008

Alcalde de Viladrau en dos ocasiones : durante dos mandats seguidos (entre 1987 y 1995) y desde el 2007 hasta su defunción en febrero de 2008.

Font : osona.com

Jacint Arxer i Bussalleu
Jacint Arxer i Bussalleu Setúbal (Portugal), 1877 - Arenys de Mar, 1964

Ejercía de maestro de chicos. Letrado, soltero y bibliotecario perpetuo del "Ateneu Arenyenc", había sido galardonado con la Medalla de Caballero de Isabel la Católica.
Había escrito mucho, dicen que confeccionó, pacientemente, una especie de crónica de Arenys, no localizable en la actualidad, que constaba de muchos volúmenes. También escribía poesías y obras teatrales, especialmente para chiquillos.
Murió en el asilo de las Hermanitas de los pobres, donde fue internado en el ocaso de su vida, el año 1964.

Fuente : adaptación de la introducción del libro, La Guerra Civil a Arenys de Mar, Jacint Arxer i Bussalleu / Estanislau Torres, Biblioteca Serra d'Or, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Bibliografía : Biografía de JOAQUIN ARXER Y CATÁ.
+info : Wikipedia.


Maria Anna Arxer i Despau (o Despan)

    Pintora de principios del siglo XIX. En la Exposición barcelonesa de 1803 presentó el cuadro Las tres Marías y San Juan, y tres cabezas de estudio realizadas al pastel.

    Fuentes :
    * Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días; Ràfols, Josep F.; Barcelona Milá 1951-1954
    * Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX / por Manuel Ossorio y Bernard; Madrid, Palacios 1903-1904

Fèlix i Joan Arxer i Guasch

    Arenys de Mar, ~ 1845 - Sant Feliu de Guíxols

    Industriales del corcho. En Lloret de Mar dirigieron la empresa "Arxer Hermanos y Cía", sucesores de "Pujol Hnos. y Cía.".
    Su herencia se destinó a tres entidades de Sant Feliu de Guíxols : el Asilo, el Hospital y la Conferència de Senyores de Sant Vicenç de Paül

    Fuentes :
    * La Indústria suro-tapera a Lloret de Mar; Agustí M. Vilà Galí prefaci: Santiago Hernández i Bagué; Lloret de Mar; Ajuntament de Lloret de Mar DL 2002
    * Caritat, beneficència, solidaritat: de la història a l'ètica a través dels arxius; Miquel Borrell i Sabater

Jaume Arxer i Rabell

    Industrial del corcho.
    Fundador en Sant Feliu de Guíxols el 1899, con otros socios, de la cooperativa de consumo "La Unión".
    Miembro de la logia masónica "Gesoria" (1888).

    Fuentes :
    * Els inicis del catalanisme guixolenc. El Centre Català (1901-1904); Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona (Quaderns del Cercle); Vol.:12 Any:1996 Pàgina:93-136
    * El moviment cooperatiu a Sant Feliu de Guíxols (1885-1939); ÀNGEL JIMÉNEZ I NAVARRO; Estudis sobre temes del Baix Empordà vol. 2; Institut d'Estudis del Baix Empordà; 1983

Narcís Arxer i Vinyolas

    Sant Feliu de Guíxols, 1699 - Sant Feliu de Guíxols, 1760

    Arriero.
    En su testamento deja 200 libras al Hospital de Sant Feliu de Guíxols (una lápida lo conmemora).

    Fuente :
    * Comentaris sobre el Sant Feliu de Guíxols del Segle XVIII; Benet Julià i Figueras; Estudis sobre temes Guixolencs vol.2; Publicacions del Museu Municipal; Sant Feliu de Guíxols; 1980


Antoni Ametller i Arxer

    Industrial del corcho.
    Fue nombrado el 12 de junio de 1939, "jefe" de la "Cooperativa de consumo Rdo. Santos Boada" constituida como fusión de la Cooperativa de L'Ateneu i "La Guixolense".

    Fuente :
    * El moviment cooperatiu a Sant Feliu de Guíxols (1885-1939); ÀNGEL JIMÉNEZ I NAVARRO; Estudis sobre temes del Baix Empordà vol. 2; Institut d'Estudis del Baix Empordà; 1983

Victòria Batet i Arxer
Victòria Batet Arxer Sant Feliu de Guíxols, 1920 - Sant Feliu de Guíxols, 2009

Pintora.
Propietaria de la Galeria Victòria Batet.

Fuente :
* EL PUNT, 05/09/2009

Joan Casas i Arxer
Joan Casas Clark Arxer 1839 - 1923

El 1860 ocupa la plaza de apoderado en la empresa Vinyas, Huygen i Cia. El 1866 se casa con Antonia Vinyas (sobrina de su patrono), este matrimonio le abrió la posibilidad de participar en la dirección de la empresa, que posteriormente se llamaría : Casas i Huygen y finalmente Juan Casas i Cia.
Regidor y más tarde alcalde de Sant Feliu de Guíxols en tres períodos (alcalde provisional el 1869, de 1874 a 1876 y de 1891 a 1894). Presidente del "Cercle Català" desde su fundación el 1899 hasta el 1903, a la vez que presidente del semanario "Llevor".
El 1892 promovió la realización de la exposición de Bellas Artes.
Impulsor de la compañía de tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona de la fue su presidente desde su creación el 1892 al 1895 y de 1905 a 1907, vicepresidente segundo de 1908 a 1917 y consejero de 1918 a 1922.
El 1903 fue candidato a las elecciones generales por Girona, y el 1904 fue nombrado vicepresidente de la Unió Catalanista.
El 1908 constituye con otros socios la empresa de fabricación y distribución de gas: Palahí i Cia.

Fuentes :
* Els inicis del catalanisme guixolenc. El Centre Català (1901-1904); Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona (Quaderns del Cercle); Vol.:12 Any:1996 Pàgina:93-136
* El Tren de Sant Feliu història del ferrocarril Sant Feliu de Guíxols-Girona; Carles Salmerón i Bosch; Barcelona Terminus cop. 1985
* Indústries, comerços i serveis; Gerard Bussot i Liñón; Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (El Carrilet); 2002

Ismael Clark Arxer
Ismael Clark Arxer La Habana (Cuba), 1944

Doctor en Medicina por la Universidad de La Habana en 1967 y especialista en Bioquímica Clínica en el Centro Nacional de Investigaciones Científicas, donde estudió y trabajó hasta 1976. Amplió sus estudios en el Instituto de Química Fisiológica de la Universidad Friedrich Schiller en Jena, R.D.A. en 1975.
Desde 1977 ha estado vinculado a la Academia de Ciencias de Cuba, institución en la que trabajó sucesivamente como Secretario Científico General, Vicepresidente para las Ciencias Biológicas y Vicepresidente Primero. Al organizarse en el Ministerio de Ciencia, Tecnología y Medio Ambiente fue designado su Viceministro Primero. A partir de 1996, al reorganizarse la Academia de Ciencias, trabaja como Presidente de la misma.
Profesor Titular Adjunto de la Facultad de Biología de la Universidad de la Habana y del Instituto Superior de Tecnologías y Ciencias Aplicadas. Entre 1996 y 1998 presidió el Comité para la Cooperación en Educación, Ciencia, Salud y Cultura de la Asociación de Estados del Caribe (AEC).

Fuente : El Portal de la Cultura Cubana

Pere Dausà i Arxer
Pere Dausà i Arxer Arenys de Mar, 1887 - Peralada, 1935

El 1902 ingresa en el seminario-colegio del Collel y el 1905 en el seminario diocesano, durante la estancia en este último fué redactor jefe del semanario "La Regeneración". El 1910 es ordenado sacerdote y el 1911 ingresa en la "Casa Missió".
El 1913 fué nombrado consiliario del Sindicato Agrícola Católico de Banyoles, tarea que compaginó con la de promoción del sindicalismo católico. Durante este período colabora con la revista "La Creu" y el "Butlletí Sindical".
Por cuestiones de salud, se traslada a la Colonia Raimat (1925) y el 1926 se integró al grupo de Ejercicios Parroquiales de Barcelona donde colaboró en la revista "Perseverància" (órgano oficial de la obra).
Posteriormente desenvolupó tareas de rector en Vilatenim (1928) y de ecónomo-arcipreste en Peralada (1929), donde promovió la construcción de las "Escuelas Parroquiales" (1933).

Fuentes :
* Un apòstol dels temps moderns (Assaig biogràfic de Mossèn Pere Dausà i Arxer); Josep M. Cervera i Berta; Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social - Girona
* El butlletí, Ajuntament de Peralada, núm. 11, 1999

Antoni Dot i Arxer
Antoni Dot i Arxer Olot, 1908 - Houston (EEUU), 1972

Político y empresario. Hizo estudios mercantiles y de filosofía y se diplomó en la universidad de Montpellier. Fundó la "Revista d'Olot" (1926) y los semanarios "Acció Ciutadana" (1930) y "Esquerra" (1934).
Fue miembro del primer consejo ejecutivo d'Esquerra Republicana (1931), diputado y secretario primero del Parlament de Catalunya (1932) y director general de asistencia social (1937-39).
En 1942 se exilió a México, donde creó la empresa de seguros Dot e Hijos y Asociados.
Actuó dinámicamente en la vida política y cultural catalana en el exilio.
Fue vicepresidente del Orfeó Català de Mèxic y también presidente del Institut Català de Cultura. Publicó Presència (México, 1965), recopilación de reflexiones políticas y parlamentos patrióticos sobre Catalunya y algunos proyectos, hechos en el exilio, como el de la Comissió Nacional de Planejament.

Fuente : Gran Enciclopèdia Catalana (http://www.grec.net)
+info : Wikipedia.


Ramon Pla i Arxé

    Barcelona, 1943

    Doctor en Filología Románica por la Universidad de Barcelona; premio extraordinario de doctorado. Profesor de materias relativas a la Teoría de la Literatura desde 1973. Decano de la Facultat de Filología (1986-1988) y Director General d'Universitats de la Generalitat de Catalunya (1993-1995).
    Crítico literario, desde el 1979, al Diari de Barcelona (1979), "Full de cultura" de la Hoja del Lunes (1981-1982), l'Avui (1983-1987), "Quadern" de El Pais (1988-1995) y l'Avui (1996-2000). Actualmente es colaborador de La Vanguardia.
    Premio Massó i Torrents de Investigación Literaria de l'Institut d'Estudis Catalans (1976) y Premio de crítica literària Jaume Bofill i Ferro (2000). Recientemente, ha publicado La poètica de Joan Maragall (1999) y Textos crítics (2001), L’estudi de la literatura catalana: ordre i cànon (2001).

    Fuente : IEC

Josep Suñer i Arxer
    Sant Feliu de Guíxols, 1932 - Sant Feliu de Guíxols, 1994

    Su dedicación a la distribución de bebidas y el hecho de ser la primera persona que llevó a Sant Feliu de Guíxols dicho producto, le valió el alias de "Pitu Coca-Cola".
    Desarrolló diferentes tareas en el Ateneu Deportiu Guíxols y fue su presidente durante dos etapas : de 1977 a 1981, y de 1993 hasta su repentina muerte en 1994.

    Fuente : familia Sunyer


Principal |  Distribución |  Lugares |  Documentación |  Vínculos |  Fuentes

Correo :Correo electrónico